diumenge, 27 de juliol del 2014

Conclusions personals

Sincerament, aquesta ha estat una de les millors experiències de la meva vida. L’enriquiment personal i l’aprenentatge que he extret d’aquesta estada realment no tenen preu.

D’entrada, estic prou satisfeta amb els resultats obtinguts del projecte. Com era d’esperar no tot s’ha pogut acomplir, però el que crèiem menys viable, que era aconseguir l’assistència i interès per part de la majoria de professors de l’ESI, s’ha acomplert amb escreixos. Queda veure si el curs vinent, després de les vacances d’agost, es reprèn el tema amb ganes. Jo tinc força fe en el Tiguiane, ja que està motivat amb el tema. En el Michel també diposito esperances, però en estar tant de temps fora del campus no sé si podrà fer massa coses. Un dels problemes principals del professorat d’allà és que van sobrecarregats de feina per manca de personal, llavors sovint és complicat tirar endevant els projectes.

Gràcies a aquest projecte també he reafirmat el concepte de cooperació que sovint distorsionem des dels països “desenvolupats”. Sovint ens creiem els salvadors del món, herència dels nostres avantpassats colonitzadors. La cooperació no va d’això. Com el seu nom indica, consisteix en vàries parts que operen juntes en pro d’un objectiu comú. Personalment, crec que en aquesta estada m’han aportat més ells a mi que jo a ells. Perquè no tot es tracta d’anar a portar una plataforma TIC per donar suport a la seva docència. També es tracta d’intercanvi d’opinions, idees, punts de vista, maneres de fer i de viure. I en aquest sentit, probablement, jo he après moltíssim més. La cooperació no és fruit de què nosaltres sapiguem més o siguem millors que ningú; és necessària quan, de manera injusta, alguns països gaudim de més mitjans econòmics i/o logístics per a fer les coses. És llavors quan podem decidir cedir una part d’aquest privilegi a altres perquè també puguin acomplir els seus objectius. Després de parlar amb els alumnes de l’ESI i altres joves burkinabesos, he corroborat que la diferència del nivell d’estudis no és tant alta, i òbviament estan igual de capacitats per a ser uns bons enginyers informàtics que nosaltres. El que hi ha és una manca molt forta de recursos: tant humans,  pel poc professorat, arrel d’això la manca d’assistència personal, puntualitat i qualitat de les classes, i finalment la manca d’ordinadors en condicions, de connexió a internet i, sovint, de connexió local al campus, cosa que fa més pesades moltes tasques d’obtenció del material i de recerca d’informació, de comunicació, etc... Tot això fa que l’alumnat estigui desconent i faci vagues, cosa que dificulta encara més el seguiment dels cursos. Tot és un peix que es mossega la cua, i com que desgraciadament no tenim el poder per canviar l’economia o la política del país, intentem posar un granet de sorra cedint una part dels nostres recursos per facilitar les coses. La plataforma Moodle espero que sigui un d’aquests granets. Si tot va bé, pot suposar un alleujament en la càrrega lectiva dels cursos, també un alleujament pels professors i una millora de qualitat docent tant pels professors com pels alumnes. Esperem, doncs, que tot vagi bé!

A nivell d’experiència personal, no tinc prou paraules per expressar el que he après, començant per tots els prejudicis que he destruït i acabant per tota la gent magnífica que he conegut. L’Àfrica és un lloc molt prejutjat i molt desconegut, però s’hi ha d’anar per saber que les diferències no són tantes. I les que hi ha són molt enriquidores: la cultura, el caràcter de la gent, el paisatge, la convivència de les mútiples religions, el ritme de vida, la manera de cercar la felicitat, etc. Tot és diferent però alhora igual, cosa que demostra que, al final, no deixem de ser humans del mateix planeta amb les nostres aspiracions i els nostres desitjos de ser feliços.

A Burkina Faso, sota el meu punt de vista, hi ha alguns temes als quals encara els falta donar alguna volta, com per exemple la cura per l’higiene, la consciència pel medi ambient i l’organització en general. També hi ha força masclisme arrelat a la societat, sobretot als pobles, i una visió de la dona com a ésser dèbil o inferior. I sens dubte, els col·lectius LGTB o qualsevol altre que surti una mica del que per ells és la normalitat són mal vistos i reprimits. De totes maneres, pel que sembla, les noves generacions pensen una mica diferent i tot anirà canviant a poc a poc.

També penso que hi ha moltíssimes coses que hauríem d’agafar com a exemple. La primera, i més important, és la humanitat. L’altruïsme, la vida social, el considerar-se tots una gran família, són valors que aquí sovint ens manquen. Després, el ritme i la qualitat de vida són veritablement millors. No corren cap als llocs, no perden trens i busos constantment, no depenen d’horaris estrictes ni de rellotges que et cronometrin a cada instant. Òbviament tenen horaris i tasques, però no viuen sota pressió.

El millor de tot ha estat conèixer la gent d’aquí. Amb l’Adja hem realment connectat molt, amb en Tiguiane i en Michel hem tingut converses molt interessants, i tota la resta de persones han estat molt hospitalàries, simpàtiques i agradables amb mi. Guardaré un molt bon record de tots ells.

I també tinc clar que tornaré, això ho sé segur. Per tant, no és un adéu, és un fins aviat.

Gràcies als que heu seguit el blog i espero que hagi estat, si més no, interessant i curiós, i que la meva experiència us hagi ajudat a aproximar-vos una mica a la realitat de Burkina Faso.

À bientôt!

Objectius i resultats del projecte

Objectius
  • Implantar una plataforma Moodle adaptada a les seves necessitats: personalització, simplicitat, usabilitat. Requeriments en remot i finalment a lloc.
  • Aconseguir que es reprengui la voluntat d’usar la plataforma a les classes. (En Michel va desistir).
    • Motivació al professorat mitjançant formacions i visibilitat de la plataforma
    • Motivació a l’estudiantat mitjançant demos a les classes
    • Operativitat de la xarxa local wifi al campus. Motivació per reparar-ho
    • Considerar viabilitat d’allotjar la plataforma en entorn remot
  • Alleujar la dependència de les estades de professors barcelonins als seus cursos mitjançant cursos en remot a la plataforma. Compartició de material i possibilitat de donar més cursos allà que abans. És poc sostenible.
Resultats
  • Plataforma operativa al servidor local
  • Demo amb els alumnes d’AP2 exitosa. Interès, demanen pel codi i més info.
  • Formació 2 dies al professorat amb alta assistència i interès. Més de 10 cursos reals a la plataforma.
  • Xarxa local no reparada, pendent pel curs vinent. Falta router a l’edifici principal.
  • Pendent formació a la resta de professors al setembre per part dels ja formats.

Últims dies i comiat

Això ja s'acaba...

Divendres va ser el meu últim dia a la universitat. El temps just per deixar tot a punt al servidor amb els cursos que es van crear a la formació, el codi ben documentat i tot provat. També per acomiadar-me d'alguns dels professors, tot i que a la nit hi havia convocat un sopar de comiat. També vaig aprofitar per quedar amb els alumnes que volien parlar amb mi. En Michel em va deixar 30 minuts de la seva classe. La veritat que vam parlar una bona estona sobre les seves inquietuts, sobre venir a estudiar a Barcelona, sobre Moodle i la disponibilitat a la xarxa local, sobre la motivació del professorat a la universitat o sobre el nivell acadèmic que tenen. També un d'ells em va demanar el codi de Moodle per aprendre a fer-lo anar a la seva màquina. Realment eren molt inquiets i va ser molt interessant.

Més tard ens vam quedar a la "soutenance" (exposició de final de projecte) d'uns alumnes. La diferència amb nosaltres és que qun acaben fan un dinar amb menjar que ha cuinat la família per a tothom.









 (fotos universitat)

A la tarda vaig anar a un sopar de Ramadan (li diuen Rupture du Careem) de la JCI (Jeune Chambre Internacional), una associació de joves que cooperen entre països per fomentar la formació, la cultura i el debat, realment interessant. Hi havia força cares conegudes d'un altra tarda que vaig acompanyar-la a una reunió.


(ens vam creuar aquestes noietes pel carrer)

Més tard vaig sopar amb alguns professors per acomiadar-me i vam parlar, entre altres coses, de l'estada que vol fer un d'ells, en Kiliem, a l'octubre a Barcelona i del recent accident del avió que sortia de Burkina cap a Algèria i que ha patit un accident a la frontera amb Mali. Hi havia familiars d'un dels professors de la formació. Em comenten que no ha estat un tema polític sinó de clima i un conjunt de males circumstàncies.

I a la nit, última festa de comiat!


L'últim dia em vaig acomiadar de la família de l'Adja i el Michel, que també anava cap a Ouaga, ens va dur en cotxe. Gairebé 6h de camí en què vam estar prou distrets parlant de religions, del matrimoni, de política i d'altres afers. Amb ells dos és molt interessant intercanviar opinions perquè, tot i no pensar el mateix, són molt oberts de ment i és agradable dialogar.

En arribar a Ouaga vam anar a casa del Tom, el xicot de l'Adja, ens va deixar la moto per fer un tomb de reconeixement de la ciutat, sopar alguna cosa i... c'est fini. Cap a l'aeroport. Haig de dir que se'm va fer difícil acomiadar-me d'ells després de tants dies i de tantes experiències.

Sé que tornaré, fins aviat Burkina!


P.S: Un bon regal de comiat :)

dijous, 24 de juliol del 2014

Formació als professors

Dimecres i dijous ha estat la formació pels professors.

El dimecres vam fer 6h seguides de formació (amb dues pauses, i una amb dinar a càrrec de l'universitat ^^ !). Va ser dur però va valer la pena. Després d'una petita introducció teòrica, vam repassar tots els conceptes de la plataforma a l'hora que ells anaven practicant amb els seus ordinadors. Així ja tenen els seus cursos reals a la plataforma i avancem feina :) Adjunto el programa i les diapos del dia.

Diapos
Programme

Dijous vam fer 4h de sessió pràctica i dinar final. Vam enllestir tots els seus cursos, van poder preguntar tot el que van voler, fer suggerències de canvi a la plataforma.,... I també va servir d'espai de debat, cosa que va ser molt interessant. No tinc temps de quasi res, però a la conclusió del projecte explicaré una mica millor tot això.




En breus penjo més fotos!

I ara, a gaudir dels últims dies!!!

dimarts, 22 de juliol del 2014

Inici de setmana intens

Aquesta setmana ha començat forta a nivell de treball. És l'útima setmana, i cal enllestir-ho tot!

Dilluns:
El Moodle ja està totalment operatiu al servidor, el problema és que la xarxa local no arriba fins l'edifici dels estudiants perquè s'ha espatllat la connexió entre l'administració i l'edifici central. Per tant, la demo amb els estudiants, que finalment és demà, la farem amb el meu ordinador com a servidor (pesa massa l'altre), i amb el router per donar accés per wi-fi als estudiants. Per fi he pogut treballar conjuntament amb en Michel Somé, el professor que va impulsar tot el tema de Moodle al campus. Ell treballa pel ministeri a Ouaga i no és fins aquesta setmana que ha pogut venir. Hem estat una bona estona intercanviant impressions i punts de vista de manera molt enriquidora. També li he estat ensenyant la plataforma i ha donat el seu vist-i-plau.

Dimarts:
Aquest matí he estat acabant de preparar la formació dels professors de dimecres i dijous. I aquesta tarda ha estat la demo amb els estudiants. L'Adja finalment ha vingut a fer-me de suport amb el francès, però no ha fet massa falta :) Cada cop m'entenen millor. Sí que ha fet falta per la connexió al router, entre una cosa i altra hem trigat gairebé 1h en tenir tots els estudiants connectats... Els resultats són realment satisfactoris perquè s'han mostrat molt interessats en la plataforma. Hem fet una visió general de la plataforma, accés al perfil personal, accés al curs d'en Tiguiane (és la classe on he anat), hem vist com participar en un fòrum, en un xat, la missatgeria personal i hem fet una petita avaluació test. Divendres alguns d'ells m'han demanat de quedar amb mi per preguntar-me alguns dubtes que els han sorgit, així que perfecte :)



Aquests dies no he tingut massa temps per a mi. Dilluns sí que vaig tenir temps d'anar a sopar amb en Michel a un restaurant del centre. Per la resta, totalment focalitzada a preparar la formació als professors.

Fins aviat! :)

Recuperació i cap a Banfora

El cap de setmana va ser un fort contrast entre tranquilitat i emocions fortes.
Dissabte vaig voler descansar una mica tot el matí per acabar de recuperar-me, però a la tarda, com que ja em trobava bé, vaig sortir amb l'Adja a visitar l'estadi de futbol de Bobo, el mercat central, i després a menjar pollastre a la brasa amb ella i un amic. No s'ha de perdre el temps! Més tard van venir els seus amics de diumenge passat i vam estar petant la xerrada una estona. Després van aparèixer uns músics molt estrafolaris amb una mena de guitarres ètniques que cantaven en Dioula. Demanaven a la gent quin era el seu nom de família per poder cantar cançons referent a la història de la família. Van ser tan pesats que al final ja no sabíem si plorar o riure xD A més, no em van deixar fer-lis fotos perquè deien que a canvi volíen que els convidéssim a cerveses. Tots uns personatges!







A la nit em vaig sentir amb el deure de sortir de festa amb els de la setmana passada, no es poden desaprofitar els pocs caps de setmana que estic aquí! Això sí, vam plegar una mica més d'hora perquè al dia següent ens esperava una llarga jornada de turisme.

Diumenge vam anar a visitar la regió de Banfora, on hi ha uns pics on s'hi pot pujar, unes cascades i un llac on s'hi poden veure hipopòtams :) En contra del que hagués estat ideal pels professors de l'universitat (espero que el meu tutor no s'enfadi molt quan llegeixi això), vam anar en moto cap allà, però aquest cop amb cascs! Com diuen aquí, coses de la "jeunesse". Això sí, 1h 30 de viatge en una moto de 125 per aquestes carreteres no és massa còmode ni recomabable.

En arribar ens vam trobar amb un amic seu al centre del poblet, vam esmorzar per agafar forces, i després vam dirigir-nos cap a la primera parada: Les pics ascendus. Una muntanya amb pics rocosos amb formes molt boniques i curioses, que sovint sembla que s'hagin de caure sobre teu però és només un efecte òptic. Des de dalt de tot es podien veure unes vistes precioses de tota la vall.

Per començar a tenir imprevistos, just arribar als pics vam rebentar una roda, per tant després vam haver d'esperar a que uns nois d'allà duguessin la moto al garatge d'un amic per canviar la cambra d'aire (aquí tot funciona així :P). Mentre esperàvem vaig conèixer una dona parisina que estava fent cooperació a l'ensenyament d'un dels poblats de la vora a través del govern francès.

Un cop reparada la moto, la segona parada va ser el Mare aux Hipôpotames. El llac estava tan tranquil que es reflectia tot el cel a l'aigua, realment preciós. Vam muntar en un kayak de fusta petitet amb el guia i vam endinsar-nos en la profunditat del llac. L'aigua estava plena de flors, plantes, animalons, i com no, mosquits. De camí també vam veure vàries famílies o grups de nens banyant-se a la vora del llac. Finalment, després d'esperar una mica, van treure el cap 3 hipopòtams :) Ens observàvem mútuament però ningú va voler aproximar-se massa, per si de cas! Després d'una bona estona vam tornar a terra ferma, i el guia molt amablement ens va fer uns collarets amb flors.

Tots els camins de fang pels que passàvem estaven plens de sots i obstacles. A cada salt que feia, entre que saltava mig metre per sobre de la moto, que el casc m'anava gran i no em deixava veure res i que anava carregada com una mula, pensava que moriria jove i a l'Àfrica, una mort prou original xD

Com a última parada, i de manera ràpida perquè el sol començava a voler marxar, vam anar cap a les cascades. Després de caminar una estona de pujada muntanyosa amb el guia, vam arribar a la cima. Allà hi havia una família banyant-se. Per no ser menys vam anar directes a l'aigua. Tot i ser una mica fangosa, estava prou neta, i les cascades feien massatges de manera natural. Potser vam pecar d'estar-hi massa estona, perquè quan vam tornar cap avall el sol ja gairebé no hi era.

I aquí comença l'aventura. No en tenia prou amb els camins plens de sotracs, sinó que a més els vam fer gairebé de nit. Un cop de tornada al poblet, vam voler posar benzina abans de marxar, perquè sinó 1h 30 no la fèiem de cap de les maneres. Ens van dir que una mica més endavant hi havia una benzinera. Ens vam posar en marxa, ja totalment de nit. Quan al cap d'una estona vèiem que no hi havia la benzinera per enlloc, vam parar a la carretera, en mig del no res, i l'Adja em va dir que ja no quedava res de res al dipòsit. Vaig mirar la negror que ens envoltava i quasi m'agafa un atac de cor! Vam acostar-nos al que semblaven unes cabanyes d'un poblat per demanar ajuda. Allà es van oferir a anar amb la seva moto fins el poble i dur-nos una garrafa de benzina. Jo ja estava mediant si era millor buscar un hostalet al poble i tornar ben d'hora al matí, perquè conduir tot el trajecte de tornada de nit no tenia massa bona pinta... per no dir gens. Al cap d'una estona van tornar els nois i vam recarregar. Paral·lelament l'Adja va trucar el seu amic d'abans perquè ens dugués benzina també. Al cap de poc van arribar. Vam omplir del tot, i amb les paraules tranquilitzadores dels seus amics, vam decidir posar-nos en marxa cap a Bobo. Crec que mai no se m'havia passat tant lent el temps. Feia fred, em feia mal tot i estàvem acollonides. Cada cop que venia un altre vehicle de front o un sot pensava en la meva mort original a l'Àfrica. Per sort, al cap d'una eternitat, vam veure el cartell de "Bienvenus à Bobo-Dioulasso". Crec que mai no m'havia alegrat tant ni m'havia semblat una ciutat tan maca i tan desenvolupada com aquella nit. Tot és tan relatiu!! Un cop a l'hostal i després de riure'ns una mica de la situació, vaig anar a descansar de totes les emocions del dia.

I a començar la última setmana!

dilluns, 21 de juliol del 2014

Dies de careem i visites

Hola un altre cop! Últimament no tinc temps ni d'escriure el blog.

Treball:

Dimecres i dijous en Tiguiane no va poder venir a Nasso, així que dimecres em vaig quedar a l'hostal fent feina, ja que hi havia vaga d'estudiants, i dijous vaig anar al campus amb l'Mbi. Vaig estar acabant de polir detalls i preparant la demo pels estudiants de divendres.

Sensacions:

Dimecres al migdia vaig anar a dinar a casa l'Mbi, la seva dona, i el seu fill petit de 5 anys. La veritat que ja estic gairebé habituada al menjar d'aquí i em sembla bo, però en aquest cas era més bo encara. Vam parlar una mica de política i em va estar explicant que el partit al poder porta 27 anys (quan el màxim és 10), però com és el partit que va guanyar la Revolució fa uns anys s'han anat mantenint a base d'excuses. L'any que ve són les eleccions i molta gent vol que canviin les coses però sembla que el president està intentant modificar la llei per poder-se tornar a presentar. El problema és que més del 80% de la població viu en poblats i té pocs o gens d'estudis i són fàcilment manipulables, i qui té més diners per fer-ho és el partit al poder. Per tant, si es presenten és més que probable que tornin a guanyar.
Després vam anar a veure una casa que s'està construïnt, però encara només hi ha les parets i poc més.



A la tarda vam anar amb l'Adja, el seu germà gran i un amic seu que és guia a veure la gran mosqué (mesquita) central i el barri més antic de Bobo. La mosqué té tot de pals que surten de les parets (en contra de les hipòtesis dels meus companys d'Atrápalo, que deien que són per empalar cristians xD) perquè antigament no hi havia escales i a vegades havien de pujar a reparar alguna part. A dins vam veure gent rezant i gent gairebé dormint. Al "vieux cartier" vam veure cases realment antigues, carrerons estrets de fang, i com és possible la convivència entre 4 religions o col·lectius: musulmans, cristians, animistes i uns altres que són una mica com els defensors del poble i fan activitats socials. Em sorprèn positivament d'aquest país aquesta harmonia entre religions i que, segons m'han dit, cadascú és lliure de triar què vol ser. Els animistes són els que feien més respecte, vam veure que tenen uns "fetitxes" que adoren (són coses extranyes fetes amb pals i pell d'animals), fan sacrificis d'animals (i segons m'han dit, els més vells també d'humans), creuen en les malediccions i coses del tipus màgia negra. També va ser curiós veure pintades del barça i del madrid per alguna paret. Un nens petits van voler que els fes fotos (adjunto mostra <3), vam veure un riu amb uns peixos enormes i lletjos que són sagrats, i vaig corroborar que en aquest país el medi ambient importa ben poc. De fet, gairebé no hi ha papereres i els carrers, i en aquest cas el riu, estan plens de brutícia.
A la nit vaig tornar a fer Careem amb la família de l'Adja.









Dijous tarda, per no descuidar cap religió, vam vistar amb l'Adja i un amic seu la catedral catòlica més gran de Bobo i l'estacio central de tren per dins. Vam tenir alguns problemes amb el tema de fer fotos, la veritat que normalment no ho posen gens fàcil als extrangers, no sé on es pensen que les posaré. Per sort, entre l'amic i jo vam fer algunes fotos dissimuladament :) Justament va coincidir que sortia un tren cap a la Côte d'Ivoire. No circulen massa trens de passatgers perquè donen prioritat als de mercaderies.
A la nit vam anar tots plegats a fer Careem a casa l'Adja. M'agrada d'aquesta cultura que sempre tothom és benvingut a casa de tothom, i sempre tenen un somriure o una paraula amable per tu.
A la nit li vaig fer una petita demo a l'Adja perquè possiblement vingui a donar-me suport amb els estudiants per si no entenen el meu francès.

El que no sabia és que al dia següent no podria fer la demo. Per voler integrar-me massa vaig acabar amb una gastrointeritis (no calen els detalls), però tot divendres vaig haver de quedar-me descansant a l'hotel i prenent algunes medicines. Per sort, dissabte migdia ja estava pràcticament bé :)

Curiositats:
Les ovelles i les cabres solen ser un element més que circula als carrers.

Fins aviat!