Tot en marxa

Treball:

Avui hem estat parlant sobre l’adaptació de Moodle i les noves funcionalitats i característiques que té. He fet una demo amb l’Adja per veure l’opinió d’una estudiant. Les conclusions han estat les següents:

• Seria bo tenir accés remot des de casa.
• Els fòrums son bona idea per poder respondre dubtes entre alumnes
• La dificultat que han tingut fins ara amb el Moodle que havien provat és la poca intuïtivitat a l’hora de cercar el curs que volen. Creu que els menús haurien de ser més fàcils i endreçar les assignatures per semestre.
• Poder accedir a cursos passats per recuperar material antic.
• Li sembla bona idea les entregues virtuals i els tipus test o v/f.

Demà acabarem de discutir tot plegat amb en Tiguiane i plantejarem seriosament el tema de tenir accés remot. Aquí la connexió a internet no funciona per qüestions econòmiques (l’ADSL és molt car), així que es valorarà la possibilitat del 3G o d’allotjar Moodle en un subdomini de la web en un servidor extern i trobar una manera de sincronitzar continguts amb el servidor local.

El meu lloc de treball:

Sensacions:

Avui al matí, per demostrar que puc integrar-me, he saludat a tothom quan he arribat a la parada del bus. No porto massa bé això de llevar-me a les 6, però una vegada surto al carrer i em deleito els sentits tan per l’entorn com per la bona temperatura, penso que ha valgut a pena. Al migdia solen arribar als 35 graus o més i el sol és punyent.

Avui en sortir de la universitat m’he mudat perquè a l’habitació actual no hi havia ventilació i quasi moro d’asfixia. Bé, de fet no em volia mudar perquè em sabia greu però m’han insistit molt, la veritat que tenen un grau d’hospitalitat impressionant. Ara sóc més al centre i crec que podré passejar més pel meu compte :)

A la nit l’Adja m’ha recollit amb la seva moto (sí, sense casc, aquí ningú en porta, espero que a la meva mare no li agafi un cobriment de cor en llegir això! hahaha). Hem anat a un “maquis”, una mena de bar exterior on tenen televisions. També solen ser “pubs” on més tard posen música i es pot ballar i beure. Ara, com que és ramadan, la majoria de joves fan plans més tranquils. Un cop allà ens hem trobat amb un amic seu i hem sopat plegats. Un detall a tenir en compte és que normalment mengen amb les mans i, per tant, tenen com una mena de gerres d’aigua per rentar-se les mans abans i després de menjar. Molt curiós!

P.S: En contra dels meus ideals diré que desgraciadament el futbol és un tema universal que pot ajudar a amenitzar qualsevol conversa d’arreu del món.