Divendres va ser el meu últim dia a la universitat. El temps just per deixar tot a punt al servidor amb els cursos que es van crear a la formació, el codi ben documentat i tot provat. També per acomiadar-me d'alguns dels professors, tot i que a la nit hi havia convocat un sopar de comiat. També vaig aprofitar per quedar amb els alumnes que volien parlar amb mi. En Michel em va deixar 30 minuts de la seva classe. La veritat que vam parlar una bona estona sobre les seves inquietuts, sobre venir a estudiar a Barcelona, sobre Moodle i la disponibilitat a la xarxa local, sobre la motivació del professorat a la universitat o sobre el nivell acadèmic que tenen. També un d'ells em va demanar el codi de Moodle per aprendre a fer-lo anar a la seva màquina. Realment eren molt inquiets i va ser molt interessant.
Més tard ens vam quedar a la "soutenance" (exposició de final de projecte) d'uns alumnes. La diferència amb nosaltres és que qun acaben fan un dinar amb menjar que ha cuinat la família per a tothom.
A la tarda vaig anar a un sopar de Ramadan (li diuen Rupture du Careem) de la JCI (Jeune Chambre Internacional), una associació de joves que cooperen entre països per fomentar la formació, la cultura i el debat, realment interessant. Hi havia força cares conegudes d'un altra tarda que vaig acompanyar-la a una reunió.
(ens vam creuar aquestes noietes pel carrer)
Més tard vaig sopar amb alguns professors per acomiadar-me i vam parlar, entre altres coses, de l'estada que vol fer un d'ells, en Kiliem, a l'octubre a Barcelona i del recent accident del avió que sortia de Burkina cap a Algèria i que ha patit un accident a la frontera amb Mali. Hi havia familiars d'un dels professors de la formació. Em comenten que no ha estat un tema polític sinó de clima i un conjunt de males circumstàncies.
L'últim dia em vaig acomiadar de la família de l'Adja i el Michel, que també anava cap a Ouaga, ens va dur en cotxe. Gairebé 6h de camí en què vam estar prou distrets parlant de religions, del matrimoni, de política i d'altres afers. Amb ells dos és molt interessant intercanviar opinions perquè, tot i no pensar el mateix, són molt oberts de ment i és agradable dialogar.
En arribar a Ouaga vam anar a casa del Tom, el xicot de l'Adja, ens va deixar la moto per fer un tomb de reconeixement de la ciutat, sopar alguna cosa i... c'est fini. Cap a l'aeroport. Haig de dir que se'm va fer difícil acomiadar-me d'ells després de tants dies i de tantes experiències.
Sé que tornaré, fins aviat Burkina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada