Comença la segona setmana

Treball:

Aquests primers dies hem estat introduint el curs d’en Tiguiane a Moodle perquè així divedres podrem fer una demo amb els seus estudiants. També l’he estat formant una mica en temes d’administració de Moodle, hem mirat com introduir varis estudiants alhora mitjançant un fitxer, com agrupar els estudiants en classes, etc.

(els busos que transporten profes, personal i alumnes)

Sensacions:

Dilluns al matí em vaig trobar un cuc a la dutxa, simplement necessitava compartir-ho xD. Aquests dies he anat tot el matí i part de la tarda a treballar a la universitat i la resta de la tarda he anat a visitar coses o a casa de gent. Dilluns vaig anar a casa del cosí d’en Tiguiane i, com que és Karem (Ramadan), em van convidar a menjar amb ells. En aquesta època, com no es menja en tot el dia, al vespre a partir de les 18h es fa un gran sopar amb moltes varietats de menjar. Després vam fer un tomb nocturn fins al meu hostal. A la nit la ciutat es calma, però sempre hi ha persones al carrer. Sobretot segueixen havent petites parades de menjar. Em va cridar l’atenció, sobretot, algunes parades que són brases de pedra tal qual i venen carn cuita a pes.

Dimarts a la tarda vaig visitar amb l’Adja la ciutat universitària que hi ha al costat del campus. Conceptualment seria com la vil·la universitària de la UAB, salvant les distàncies. Hi ha un edifici per nois, un per a noies i un de mixte. Tots els estudiants poden demanar plaça quan s’inscriuen el primer any, però després les places s’assignen en ordre de prioritat segons la distància a la qual viuen. Molts d’ells venen de Ouaga, la capital, i per tant necessiten una casa si no tenen cap familiar que visqui a Bobo. És molt barat ja que està subvencionat per la universitat. Un cop allà vam visitar un amic seu que viu allà. Les habitacions són força claustofòbiques però habitables.

A la nit em van convidar a fer Karem a casa la família de l’Adja. Em va sorprendre molt que són 7 germans i, a més, hi viuen els tiets, cosins,... Unes 12 o 13 persones en total. Aquí està molt assimilat el concepte de família tota junta. Això sí, tenen una casa molt gran, de fet són com 3 petites cases i al centre un pati. Al pati és on mengen tots junts, on estenen la roba, on renten els plats (tot això en cubells d’aigua). També tenen un petit tancat amb ovelles. Pel que vaig entendre, a la religió musulmana s’ha de tenir una ovella per cada home de la família i cada cert temps s’ha d’anar a la mesquita per canviar-les. Així doncs, amb una barreja melòdica del xivarri dels germans petits i dels crits de les ovelles, vaig tastar un munt de coses: te, suc de gengibre, buillé (una mena de cereals bullits amb aigua i sucre), bunyols, amanida i carn d’ovella (no de les seves!). Ja m’estic acostumant a trobar-me picant als menjars que menys ho semblen, però el meu estómac és fort! Entre els membres de la família parlen una barreja de Dioula i francès. Ah, i el seu germanet petit de 2 anys, en Papi, em va robar el cor <3 :)

Després la vaig acompanyar al modista perquè ha d’encarregar un vestit per la festa de final de Karem, el 28, que per desgràcia no viuré. Tothom, homes i dones, s’arreglen amb les millors vestimentes aquell dia. També es menja en abundància, s’ha de recuperar una mica tot el mes perdut! Pel que m’han explicat, el Karem és una cosa voluntària, com un exercici d’autocontrol del cos i purificació de l’esperit. Un detall, quan les dones tenen la regla queden excemptes de Karem durant aquells dies.

Curiositats:

• A molts llocs els lavabos són un forat a terra i després tens una gerra d’aigua (com la que tenen per rentar-se les mans als àpats) per netejar el terra i les mans.
• Hi ha rotondes que són, literalement, un tros de plàstic en mig d’una cruïlla. 

Fins aviat!