De manera inaudita, dissabte a les 6 del matí m'estava llevant per anar a l'universitat. Hi ha molta feina a fer i cal posar-se les piles! Així doncs, a les 6:45 va venir en Tiguiane a recollir-me amb la moto per anar cap a Naso. Sobretot, vam avançar en termes d'ajustar les funcionalitat del moodle i fer proves amb casos reals.
Als salts d'aigua va ser curiós veure una dona francesa amb el marit burkinabè i dos fills super macos xapotejant al riu.
En sortir, vam anar d'excursió la Guinguetta, una mena de reserva natural prop de la universitat. Principalment hi ha un bosc molt molt gran, un rierol que l'atravessa, i uns salts d'aigua. El bosc és molt frondós i molt bonic, i en Tiguiane em va estar explicant que amb la majoria de plantes es fa medicina natural, en especial a les ètnies i als pobles. Aviam si trobo aloe vera, que els mosquits m'han cosit a picades!
Als salts d'aigua va ser curiós veure una dona francesa amb el marit burkinabè i dos fills super macos xapotejant al riu.
Després vam anar a fer algunes visites a casa de la gent. És curiós veure com aquí tothom té la porta oberta i la gent va de casa en casa saludant als amics i familiars i xerrant. Vaig conèixer el cosí d'en Tiguiane i la seva família. Tots són professors a l'escola. Les cases aquí tenen el terra de fang, estances molt àmplies, solen separar les habitacions amb cortines i són sempre molt hospitalaris. És normal veure molts nens petits corretejant pel pati o per dins de la casa.
A la tarda em vaig atrevir a fer un tomb sola pel centre. Mala idea! En general el ritme es tranquil però l'entorn es caòtic. Al carrer es barregen motos, bicis, cotxes i vianants caminant cap a totes bandes. El terra és de fang i té sots, no hi ha vorera, i és una aventura avançar 100 metres. A més, per primer cop, vaig saber plenament el que és sentir-se una dona blanca en mig de tot de negres. Si no van venir a parlar-me tots els nois del carrer, no en va venir cap: vendre'm coses, parlar-me en anglès, saludar-me, oferir-se a portar-me a veure coses, donar-me el telèfon.... realment molt angoixant. Després un home vell mig boig va començar a seguir-me i vaig haver de sortir "per potes" i demanar ajuda a uns nois del carrer. Per sort, van sortir al meu rescat i van ser molt amables :)
A la nit vam anar a veure el futbol al maquis amb l'Adja i el seu amic i després... de festa! Sí, la meva primera festa africana, molt èpica! Ens vam reunir amb 4 amics seus i vam entrar a una mena de discoteca amb una altíssima densitat de població i, val a dir, amb uns quants extrangers més, cosa que em va recomfortar.
Conclusions de la nit:
- De les millors festes de la meva vida, i més esgotadores.
- Els africans ballen molt molt bé.
- Doncs el Night Club no estava tan malament!
- Climatitzar una disco només amb ventiladors no és bona idea...
- Mai no hagués pensat que m'alegraria de sentir Pitbull o Danza Kuduro, però quan fa dies que no sents ningú parlar en cap altra llengua que no sigui el francès, és el que hi ha!
- Quan acaba la festa, aquí també es fa el típic anar a menjar alguna cosa "gorda" on sigui.
- I no, no hi haurà Mutombo Jr.! ;)
fiu! quin mal rollo aixo de anar sola pel centre! Ves amb compte!!!!
ResponEliminaJa m'havien comentat que els africans ballen molt be! De fet el que m'havien dit es que els blancs no tenim cap sentit del ritme XD Com a minim tenim un Franzi!