Primer contacte amb la universitat

Treball:

Avui ha estat el primer dia que he anat a l’universitat. A les 6 del matí ja estava de peu, perquè a les 7:05 puntual passa l’autobus que recull el professorat de l’universitat, que està a un poble prop de Bobo que es diu Naso. Quan he arribat a la parada m’ha sorprès veure com la gent només arribar dóna la mà i saluda a tothom, encara que no es conguin. Un cop a l’universitat no he parat de saludar i conèixer gent tot el matí. Aquí tothom és molt efusiu i amable, i es passen el dia bromejant i rient. Per fi he pogut veure tot allò que sabia que exisitia per fotos i tota la gent amb qui havia parlat per mail, i m’ha recomfortat força. El francès que parlen aquí té un accent molt extrany però penso que sobreviuré. També he anat a veure presencialment una classe d’en Tiguiane per veure de quina manera són aquí i quines dinàmiques fan. He parlat una mica en francès però crec que no ens hem entès massa! En aquesta classe en concret, tret que el material és molt més vell, les dinàmiques són semblants a les nostres. Això sí, hi ha una única sala amb 15 ordinadors aprox per tota la carrera i a vegades no acaben de funcionar del tot bé. Hi ha una altra sala amb ordinadors prehistòrics que quasi no s’utilitza.

Al final les formacions amb els professors seran el 23 i 24, per tant la setmana que ve farem alguna prova amb estudiants perquè vagin coneixent la plataforma.

Sensacions:

Avui al matí he conegut l’Adja, una estudiant d’informàtica amb qui ens escrivíem mails però encara no ens coneixíem. És realment molt simpàtica i inquieta, i ens hem dut prou bé. Hem dinat plegades i demà al vespre em durà a fer alguna cosa típica per la ciutat. En sortir de la universitat he visitat la família d’en Tiguiane. No és parentiu sanguini però com ell no és de Bobo, l’acullen quan ve aquí. Realment, aquí tots semblen una gran família i s’ajuden entre ells, cosa que hauríem d’aprendre a fer nosaltres. Després hem visitat com el “museu” d’una de les moltes ètnies que conviuen aquí, que m’han dit que són més de 100. Es diuen Soufolo, i ha estat interessant de conèixer, però cal dir que són massa místics i masclistes. Totes les ètnies tenen la seva llengua pròpia, a Bobo particularment es parla molt el Dioula, i de fet s’extèn a altres països com la Côte d’Ivoire.

Bona nit!